El cine una passió comuna

Era una gran sala, amb tot de cadires empotrades al terra i amuntegades en multitud de fileres. La sala era fosca, apenes hi podia veure res. Unes petites llums enganxades al terra et marcaven el camí a seguir, com el camí que ha de seguir la Dorothy al mac d'oz. M'assec, de cop i volta aquella tènue foscor es converteix en absoluta negritud. Aleshores des d'una gran pantalla enfront meu comença a apareixer un conjunt d'imatges, amb maravellosos paissatges, personatges de tot tipus, en situacions de vegades inexplicables...

D'aquelles imatges que sortien d'aquella inmensa pantalla se'n diu cinema. Un art centenari que pel.lícula rera pel.lícula feien de mi un autèntic drogadicte cinèfil. Quan més cinema veia, més en volia, era un no parar. La meva passió va anar a més en la mesura que el meu apetit cinèfil anava creixent.

Però va arribar un punt que ja no em contentava en veure un film. Necessitava compartir la meva passió irrefrenable amb la gent que m'envoltava. Comentar, opinar, destripar, analitzar cada un dels aspectes. Així neix aquesta mena de diari on aniré exposant els comentaris de les pelis que al llarg d'aquests anys he anat veient.