La gran depressió

Aquell fatídic dijous negre , 24 d’octubre de 1929 el crac de Wall Street provocà la major de les crisis econòmiques que no solament patiren els tot poderosos Estats Units sinó que de retruc afectà a gran part de països del món. Fou de tal calibre que el període comprés entre 1929 fins l’arribada de Roosevelt a la presidència el 1933 rep el nom de la Gran Depressió. Una etapa fosca que no passà desapercebuda pel cinema. Durant els anys trenta i quaranta foren moltes les pel·lícules que feren referència als efectes de la Gran Depressió en la població americana. El que ja no fou tant habitual és que algú s’avancés als esdeveniments del 1929 i rodés un film que advertia dels perills del capitalisme i la vida consumista . Aquest va ser el cas de King Vidor i la seva producció del 1928 Y el mundo marcha ( The Crowd ).

Y el mundo marcha constitueix a l’igual que Amanecer de F.W. Murnau un dels millors exemples de fins a quin punt el cinema mut havia arribat a la perfecció estètica i tècnica a finals de la dècada dels vint , just abans de l’aparició del sonor. Dins el gènere de crònica social Y el mundo marcha ens narra la història d’un ciutadà qualsevol anomenat John Sims que viatge al Nova York del anys vint buscant una oportunitat. Treballador en un de les milers d’oficines dels milers d’edificis de la “big apple”. Allí aconseguirà formar una família típicament americana . Però les seves aspiracions de prosperitat molt aviat es veuran reduïdes. El seu sou només li arriba per un petit apartament al costat de la via del tren. La desgràcia s’encruelirà amb ell i la seva dona , la nena petita morirà atropellada. La mort de la seva petita marcarà un punt d’inflexió en la seva vida. Sense poder concentrar-se en la feina , i després de les constants queixes del seu cap decideix amb un cop de geni deixar definitivament la feia a l’oficina. A partir d’aquell moment entrarà en una espiral negativa que sembla no tenir fi. En uns anys on la feina és escassa li serà realment complicat trobar-ne. Quatre feines en poc més d’una setmana fan que fins i tot la seva dona estigui a punt d’abandonar-lo per anar a viure amb la seva família. És tal la desesperació a la que arriba que es plantejarà el suïcidi. L’amor pel seu fill i la seva dona seran l’únic que el mantindran serè i evitaran que cometi la major de les bogeries. Finalment gràcies als seus jocs malabars aconseguirà una feina com home anunci i recuperarà l’amor i la confiança de la seva família.

El film està molt en la línia del que foren la major part de les pel·lícules d’aquest director d’origen hongarès i nascut en una família acomodada. Va saber com cap altre director radiografiar la realitat de la societat nord-americana de primera meitat de segle. Y el mundo marxa és possiblement el millor dels testimonis del seu cinema. Alguns crítics li van retreure que el seu cinema fos en ocasions poc reivindicatiu i massa utòpic , a més de conformista en les solucions a la problemàtica que plantejava. A Y el mundo marxa apareixen alguns d’aquest aspectes negatius però no deixa per això de ser un film amb un clara tendència a la crítica social. King Vidor aconsegueix posar sobre la taula els perills d’una societat que s’estava abocant de manera desenfrenada a la nova societat de consum. Una societat cada cop més individualista i massificada on l’individu estava sent engolit perdent tota identitat pròpia. Vidor en els primers plans del film dibuixa una ciutat , en aquest cas Nova York , on les persones caminen amunt i avall sense un destí clar. El cotxes començaven a ocupar les amples avingudes d’una ciutat en constant creixement. Era el començament de sotmetiment de la població a la cultura urbana. L’anonimat de l’individu queda palès en la millor escena del film i la demostració de la perfecció tècnica de la que parlava abans. La càmara viatge de baix a dalt d’un dels gratacels de la ciutat per entrar en una finestra qualsevol en una enorme oficina amb milers de taules per acabar en la de John Sims. El tràveling mostra del més general al més concret . John Sims és un més d’entre la multitud . El film farà referència en repetides vegades a la multitud , que és la traducció del títol original en anglès ( The Crowd ). King Vidor presentarà al seu protagonista John Sims , interpretat per James Murray , com el prototip de ciutadà americà mitjà que per circumstàncies de la vida veurà la cara amarga del somni americà. En un principi l’actitud de John Sims és de superioritat sobre la resta de la gent que l’envolta “Mira la muchedumbre , son como borregos. “ Fins i tot arriba a burlar-se d’un pobre infeliç que treballa com home anunci vestit de pallasso. El que no sap en aquell moment és que ell acabarà acceptant la mateixa feina. En John Sims observarà com de cruel pot arribar a ser aquella cosa tant abstracte que anomenem societat. “ La multitud sempre riu amb tu , però sols plora un dia per tu.” D’aquest comentari que apareix quan mora la filla d’en John Sims se’n desprèn com d’hipòcrita i falsa pot arribar a ser una societat que sembla estar del teu costat fins que caus en desgràcia. Aleshores no té cap remordiment en donar-te l’esquena. La llibertat de l’individu desapareix , ja no existeix. L’home quedarà atrapat com la mosca a la teranyina de la gran aranya que és la societat. No hi ha manera d’escapar d’ella , o s’està amb ella o sinó allí estan les conseqüències. En el moment que algú s’hi revela els resultats són del tot negatius per la persona. El missatge final de Vidor quedarà resumit en un dels comentaris de la pel·lícula “ No coneixem el poder de la multitud ni l’oposició que exerceix fins que deixem de marxar al seu ritme. “ Al final tot i oposar-se en John Sims acabarà cedint i endinsat de nou en la massa . L’escena final al cinema on la càmara s’allunya des del seu seient per acabar fent-nos un pla general de la sala plena de gent , de la multitud és aclaridora. Del més concret al més general. De la persona a la multitud. La lluita contra l’immobilisme social serà un tema recurrent en d’altres pel·lícules de Vidor , és excepcional en aquesta matèria El Manantial del 1949.