El amanecer del hombre

Com si d'un llibre d'història es tractés el millor és començar pels inicis de la humanitat. I quin millor film per reflectir-ho són els quasi 40 minuts que Kubrick els hi dedica en el pròleg de la seva obra mestre 2001: Una odissea de l'espai.

D'entre tots els moments cal destacar-ne el fabulós i memorable en el qual l'homínid descobreix l'ús d'un ós per pegar amb més força. La qual cosa el permetrà caçar animals més grans i imposar-se als seus adversaris. La lluita pel control del bassal d'aigua és el primer exemple de la naturalesa violenta de l'home . Una naturalesa que el perseguirà al llarg del segles i al llarg de l'evolució. També ho podríem entendre com un capítol més de la teoria de Darwin sobre l'evolució de les espècies, el millor adaptat al medi sobreviu.
El mateix ós que usa l'homínid per matar el seu contrincant li serveix a Stanley Kubrick per realitzar la que és considerada la l’el·lipsi cinematogràfica més gran de la història del cinema, al passar de la prehistòria al futur en un segon.

Un altre passatge que destacaria i que segurament passa desapercebut, és el de la mirada d'un dels homínids dins la seva cova durant la nit, tot tement l'atac d'alguna de les feres que l'assetgen. És el viu exemple que sense utilitzar una sola paraula, només amb el moviment dels ulls i l'expressió de la cara es poden transmetre tal quantitat d'informació, sensacions i emocions com ho podria fer el diàleg més punyent. La mirada d'aquell homínid és l’autèntica mirada de la por, del desconcert pel món hostil que l'envolta. Al qual en qualsevol moment pot empassar-se'l i fer-lo desaparèixer. Perquè si d'una cosa estan segurs és que la natura és capritxosa i selectiva. No cal dir que la considero una de les meves predilectes i si hagués de col·locar-la en un hipotètic ràquing la situaria entre les cinc primeres. Tot i això haig de confessar que abans no vaig aconseguir veure-la de principi a fi , els intents van ser uns quants. Però quan vaig poder apreciar la seva força , esplendor i magnetisme, en vaig adonar que estava al davant de una de les grans de la història del cinema. Sens dubte hi ha un abans i un després en el gènera de la ciència-ficció amb 2001. Kubrick juntament amb el reputadíssim escriptor Arthur C. Clark van idear una monumental obra d'art no només en l'aspecte cinematogràfic amb els seus innovadors efectes especials sinò també en l'aspecte argumental i metafísic.
I si no, han passat quasi 40 anys de la seva estrena al 1968 i encara avui el misteri del monolit és tot un desafiament. O no !!