Jesucrist com èsser humà

En un moment com l'actual on gràcies a llibres com el Codi DaVinci, ha tornat al primer pla la polèmica sobre la misteriosa figura de Jesucrist. Cal recordar que el debat sobre la humanització de Jesus ja la va plantejar el director Martin Scorsese en la que sense dubte és el seu film més polèmic i controvertit.

La última temptació de Crist ( The last temptation of Crist ) del 1988, descriu els últims dies de la vida de Jesucrist fins a la seva crucifixió on se li dóna la possibilitat d’escollir entre morir a la creu o tornar a la vida com un ésser humà normal i corrent. Provant els plaers de la carn , tenir fills i guanyar-se el pa amb el suor del seu front. Crist a la creu decideix escollir la vida mundana d’un anònim ésser humà. Per dur endavant aquest arriscat projecte Martin Scorsese va envoltar-se d’un grup d’actors de renom. Williem Dafoe va ser l’encarregat de donar vida a Jesuscrist. Per encarnar al seu seguidor més proper , Scorsese va escollir a un dels actors fetitxes de la seva primera època , finals dels seixanta principis dels setanta , Harvey Keitel que per cert està esplèndid com a Judes. Finalment pel personatge de Maria Magdalena l’escollida fou Barbara Hershey.

Tot i el seu primer plantejament polèmic és molt interessant el tractament que es fa en aquesta pel·lícula de la figura de Crist. Un Crist més humà del que se’ns presenta o se’ns ha volgut vendre tots aquests segles. Un Crist ple de dubtes de si realment ell és l’escollit de Déu per guiar a la humanitat. De si realment ell és el fill de Déu. De perquè ell i no un altre. De si veritablement està preparat per assumir aquesta responsabilitat o de si veritablement vol assumir-la. Admirables són les seves converses amb el seu millor confident, Judes , qui a la postra serà el seu delator. Si hi ha una figura fosca en la història de la humanitat aquesta és sens dubte la figura de Crist. Un personatge enigmàtic , mig humà mig llegenda. Que ens ha arribat a nosaltres a través d’uns parcials escrits dels seus apòstols. Dels quals hem de dubtar de la seva veracitat i credibilitat. I una figura que amb el pas del temps i l’expansió del catolicisme com a religió de masses s’ha distorcionat i divinitzat fins a cotes insospitades. Aquí radica l’interès de la pel·lícula de Martin Scorsese, en posar en dubte la divinització de Crist. Era un déu ? , o era un humà amb tot allò que comporta ser humà. És a dir , temptacions, vicis , apetències , sentiments . Aquests són els aspectes que es plasmen al film. Vol donar una imatge molt llunyana de la que se li havia donat a Jesuscrist en superproduccions on només es mostrava aquesta cara divina i no la seva cara humana. Perquè tot i ser el messies , abans que res Jesucrist era un simple home com tots nosaltres. Si a tots aquests elements li afegim que Jesucrist decideix tenir relacions carnals amb una prostituta com Maria Magdalena , les ferotges reaccions crítiques estaven servides. Va rebre pals des de totes les instàncies catòliques per la degradada imatge que es donava de Crist. Realment Martin Scorsese no tenia aquesta intenció. Des de la seva posició de fervent catòlic, fins i tot va estar a punt de convertir-se en cura cosa que tots els cinèfils agraïm que no fes , volia fer un film espiritual aportant un altre punt de vista d’un dels homes més influents de la història . Sempre se’ns ha mostrat un Crist segur de si mateix , de la seva missió celestial. Però com saber si aquell home no va dubtar, no es va plantejar el que estava fent i la feina que li era encomanda des de les altes esferes divines. Scorsese juga i analitza amb aquest dubte existencial al llarg del metratge. Perquè si una condició té l’home que el diferencia de la resta dels animals és la capacitat per dubtar i raonar sobre el que l’envolta i sobre els seus actes. I Crist no crec que en fos una excepció. Per fer-lo més humà del que se’l descriu a les sagrades escriptures Scorsese encarrega la missió , per dir-ho d’alguna manera , de fer caure a Crist en la seva última temptació a una mena de figura diabòlica que en el moment de la crucifixió es presenta a Crist amagada rera la dolça presència d’una nena que li oferirà l’alternativa cap una vida d’home normal. Més que una pel·lícula religiosa és un pel·lícula sobre l’home i el seu dubte existencial.