La regeneració de tot un gènere

El gènere del western va passar una època fosca. Durant un bon període de temps fou un gènere menor a qui les majors de Hollywood no li donaren la importància que havia tingut anys abans. Fou en la dècada dels 60 quan un grup de directors Italians va revitalitzar el gènere amb els mal anomenats spaghetti westerns. D'entre tots fou Sergio Leone el que més renom va aconseguir. Les senyes d'identitat d'aquells films foren per un costat la música d'Ennio Morricone i per l'altre l'actor que feia de protagonista en els tres films que conforaren la trilogia de Sergio Leone. Un actor alt, amb cara de pal i aparentment inexpressiu. Aquell jove actor, anys després esdevindria un dels grans directors de cinema nord-americà i el personatge que portà de nou al western al lloc que es mereixia. Aquell actor que es va posar rera la càmara fopu Clint Eatswood.

El 1992 rodaria el que personalment crec és el millor western de la dècada dels 90 i que des del dia de la seva estrena es va convertir en tot un clàssic. A Sense perdó ( Unforgiven ) amb aire de western crepuscular Eastwood narraria la història d’un vell assassí sense escrúpols redimit que acceptarà una última feina a causa de les seves penúries econòmiques. És un film que evoca en cada pla una sensibilitat i tendresa mesclada en la seva dosi exacte amb la crueltat del seus personatges. El millor de la pel·lícula és un guió sense fissures i uns actors que van saber plasmar la personalitat de cada personatge de manera excel·lent. I no ens ha d’estranyar ja que els papers dels quatre protagonistes principals van recaure en quatre actors impressionants. Richard Harris que encarna Bob l’anglès un assassí de xinesos a càrrec de la companyia de ferrocarrils. Tot i ser un actor que anava a menys està increïble en aquest paper de pistoler a sou . Pels altres tres no trobo qualificatius per a descriure el seu treball . Clint Eastwood en el paper de William Munny , un assassí d’una crueltat sense límits capaç de matar nens i dones que trobarà el bon camí de la mà de la seva esposa. Morgan Freeman com a Ned Logan el fidel amic i company de William Munny que a l’igual que ell ha trobat la pau com a granger allunyat de les bales i fugides a cavall. I per últim un incommensurable Gene Hackman donant vida a un xerif , Little Billy que no dubtarà a fer ús de la força més extrema per a mantenir la llei i l’ordre a la seva ciutat. Per aquesta impagable interpretació Gene Hackman va aconseguir l’oscar al millor actor de repartiment. No fou l’únic que se’n va dur el film , també es feu amb el de millor muntatge , millor director per a Clint Eastwood i millor pel·lícula.

És un film que ens parla de personatges marcats pel un passat del qual en volen fugir i deixar enrera com sigui. Un passat fosc i terrible que els perseguirà fins que s’hagin de tornar a enfrontar-se amb ell. Tot i que William Munny i Ned Logan pensaven haver-lo oblidat refugiant-se en les seves famílies i convertint-se en homes corrents , el passat trucarà a la seva porta en forma de recompensa per a matar dos homes que han marcat a una puta. El film ens dibuixa dos vells bandits que temps enrera no haguessin dubtat ni un sol segon en apretar el gallet dels seus revòlvers i fusells. En el cas del personatge de Clint Eastwood es fa una constant referència al llarg del film de lo despietat que podia arribar a ser. Però el temps , aquell jutge implacable , no perdona i la velocitat , la punteria i l’agilitat ja no és la mateixa. Tampoc la seva consciència , i records del passat se’ls hi apareixen en forma d’espectres en els seus malsons. Els quatre protagonistes principals són personatges d’un altre temps que viuen en un present que els hi és estrany. A l’any 1881 que és quan se situa l’acció l’oest vivia temps de canvi. Poc a poc tots els elements que havien caracteritzat aquells territoris anaven formant part del record de la gent. El ferrocarril i la civilització havien anat acabant amb el mite del salvatge oest. Però tot i això encara quedaven alguns residus d’aquella època i tant William Munny , Ned Logan , Bob l’anglès i Little Billy en són els exemples vivents. Uns tractant d’oblidar-lo , altres vivint d’ell i l’últim creient viure’n encara. Si tenim en compte aquests aspectes no ens ha d’estranyar el seu comportament. Mentre els personatges de Clint Eastwood i Morgan Freeman ja no són els mateixos i semblen haver canviat del tot. En canvi els de Richard Harris i Gene Hackman mantenen les maneres de fer . El contrast és evident , tots quatre provenen del temps de la violència per la violència , de la llei del talió i on el més ràpid i sobre tot el que tingués gel en comptes de sang a les venes en el moment del tiroteig era que en sortirà més ben parat. Però en el camí de la vida tothom s’enfronta a un encreuament i ha d’escollir la direcció més adequada. William Munny i Ned Logan decideixen agafar el camí de l’oblit i de la vida pacífica. Tot el contrari que Bob i Little Billy que seguiran en línia recta. Bob l’anglès continua tenint un modus vivendi basat en la destresa amb el seu revòlver. Little Billy no coneix un altre mètode per erradicar el crim que combatre la violència amb més violència. Exemples són les pallisses que reben Bob l’anglès , William Munny i Ned Logan de la mà de Little Billy. El seu encrueliment amb les seves víctimes és tal que espanta als seus propis ajudants. Si a Little Billy no li tremola la mà a l’hora de matar a un home a base de cops de fuet , a Ned Logan els anys l’han convertit en un altre persona i ara li és impossible matar a sang freda com tantes vegades havia fet en el passat. Tots ells tindran un nexe d’unió amb el pressent en la figura de dos personatges secundaris. Per un cantó el de Schofield Kid interpretat per Jaimz Woolvett , un jove pistoler que atret per les històries que de petit li explicaven ha decidit viure del revòlver. L’altre és W.W. Beauchamp interpretat per Saul Rubiner , un escriptor que es dedica a escriure històries sobre els típics personatges de l’oest. Aquest tipus de personatge fou el que a través de les seves petites novel·les varen vendre l la imatge que avui ens ha arribat del salvatge oest. Tots dos senten una certa fascinació com la devien sentir els contemporanis per les històries que s’explicaven de robatoris , fugides a cavall i duels a mort. Era la fascinació per la cultura de la violència , autèntica base de la cultura americana que malauradament segueix vigent. Al final del film tots dos s’adonaran que la realitat sempre supera la ficció . En el cas del jove Schofield Kid és més extrem. En el seu intent per a convertir-se en assassí a sou com els d’antany recurreix al més sanguinari. Però en el moment de la veritat comprova que matar a un home no és tant fàcil . William Munny ho resumeix d’aquesta manera : “ Matar a un home és dur. Li treus tot el que té i tot el que podria tenir. “. A pesar que pot merèixer la mort és tal el poder que tens entre les mans que en moltes ocasions no pensem la repercussió dels nostres actes. La frase i actitud de William Munny enfront del fet de matar a un home , indirectament és un cant en contra de la pena de mort. En un instant podem acabar amb la vida que ha estat , és i serà i és responsabilitat que no tothom és capaç d’assumir. William Munny havia estat un d’aquest homes que mai s’havia a parat a pensar en les conseqüències de matar a un home. Potser per què com diu en repetides ocasions sempre estava borratxo. El noi veu la llum i ho veu tot clar després d’haver consumat l’acte més terrible que pot dur a terme una persona com és arrabassar-li la vida a un altre. “ Jo no sóc com tu “ li respon Schofield Kid a William Munny. Rera la simplicitat de la frase s’amaguen dues possibles interpretacions. L’una la transformació que està experimentant el país. A l’oest ja no hi ha lloc per a assassins sanguinaris i sense escrúpols com William Munny més típics d’èpoques passades on paraules com llei i ordre no tenien cap sentit davant de la contundència de les bales. L’altre interpretació que se’ns obre és la que no tothom pot arribar a tenir la sang tant freda i la manca de remordiments alhora d’assassinar a un semblant. El més trist i el que hauria de fer-nos reflexionar un cop analitzada la pel·lícula és comprovar com uns personatges amb uns comportaments i una cultura que data de fa més de cent anys són vigents en el suposat país més poderós del món. I és que com apuntava anteriorment , els Estats Units han crescut basant-se en la cultura de la violència i els revòlvers i tot i que es vulgui erradicar són coses tant profundes i tant arraigades en la societat nord-americana que els hi serà difícil extirpar el seu particular càncer.