bla bla bla

Fa varies setmanes que la vaga dels guionistes dels Estats Units s’inicià. Una parada que està posant al descobert les misèries de la indústria. A més de ressaltar una de les figures més minyonejades, depreciades i poc valorades com és la del guionista. Fins a la vaga, el prestigi, la glòria, i al cap i a la fi els diners que finalment és el que compte se l’enduien o bé el director o en bona mesura els actors. El fet que els guionistes es plantessin per reclamar un bocí més de pastís ha ensenyat que els fonaments d’una pel·lícula sigui bona o no, aquí ja no entro, és una història i sobretot les paraules. Sense una història que explicar i uns diàlegs el cinema com a art no té gaire sentit.
Arran doncs d’aquesta aturada, molts han estat les mostres de suport al col·lectiu dels guionistes. Un dels més interessants ha estat la iniciativa que un grup d’actors han engegat via web. Així han creat una web : www.speechlesswithoutwriters.com on van penjant petits curts no més llargs d’un minut o com a molt d’un parell de minuts. Que els serveixen per denunciar la importància que té el guió i la persona que es dedica a escriure’ls. Denuncien que sense paraules ells no són res. D’entre el ventall de personatges del món cinematogràfic que han penjat ja el seu petit gra de sorra a favor de les reivindicacions dels guionistes ens troben a tot un Woody Allen. També tenim als sempre reivindicatius Tim Robbins, Susan Sarandon o Sean Penn.
Cal dir, que alguns dels curts són d’una originalitat exuberant. En destacaria el protagonitzat per Woody Allen on apareix assegut en una cadira en mig d’un saló, al costat d’una llar de foc. Amb aquella cara d’inexpressivitat típica d’en Woody, sostenint una petita tassa de te. Aleshores cada vegada que pren un glop s’escolten unes rialles enllaunades. Ni una sola paraula, ni un sol gest. Només l’absurditat de les rialles enllaunades per una acció d’allò més anodina. En molts d’altres apareix l’actor en una situació sense saber que dir, amb aquella cara de dir és que no m’han donat res per dir. És el cas dels curts d’en Tim Robbins, Edward Asner o Harvey Keitel. I en d’altres casos apareixen uns actors interpretant una escena però en comptes de paraules es dediquen a dir bla bla bla bla o a imitar el so d’un ànec. Són els curts de la Susan Sarandon i Chazz Palminteri, i de la parella de dones desesperades Eva Longoria i Nicollette Sheridan.
Des de d’aquest humil racó torno a oferir tot el meu suport als guionistes, esperant que aconsegueixin el reconeixement que es mereixen. I us deixo amb una mostra de l’enginy d’aquests curts speechless ( sense paraules).