“The Darjeeling Limited” ens narra la història de tres germans que duen més d’un any sense veure’s i parlant-se. Un d’ells, en Francis té un accident de moto del qual en surt viu de forma miraculosa. Això li fa replantejar-s’ho tot, i convida als seus altres dos germans, en Peter i Jack a un viatge de reconciliació a través de l’Índia. Un viatge que té com a destí secret un perdut convent a les muntanyes de l’Himalaya on hi viu la mare de tots tres. El que havia de ser un plàcid passatge es converteix en tota una aventura que marcarà la vida de tots tres germans.
“ The Darjeeling Limited” és una bonica demostració que en el desgastat cinema nordamericà encara hi queden personatges amb les idees clares, i sobretot amb el talent suficient per rodar pel·lícules allunyades de la mediocritat general. Aquesta nova proposta de Wes Anderson no s’allunya gaire de les que ens ha anat presentant en els seus anteriors treballs. Amb una aura de comèdia sense arribar a ser-ho del tot, i amb un transfons de drama sense caure en l’excés. És una barreja, un cocktail agitat en la seva ajustada mesura que compleix les expectatives que a cada nova pel·lícula se li exigeixen a Wes Anderson. I és que el fet d’anar aconseguint reconeixements a cada film que estrena comporta una enorme responsabilitat i pressió que el bo d’Anderson a anat superant. Probablement se li pugui criticar que tota la seva filmografia segueix un mateix patró i que en aquest aspecte no hagi innovat gaire des del seu debut. A pesar d’això el seu cinema continua sent una glopada d’aire fresc.
Un dels elements que diferencien Anderson de la resta de directors de la seva generació i de la resta de gran part de directors de Hollywood és que ha aconseguit crear-se una marca identificadora. Unes pautes que ha anat repetint i millorant a mesura que avançava la seva carrera. Des de la seva aplaudida obra “Academia Rushmore” fins a l’actualitat Anderson ha vestit el seu cinema d’unes costures molt particulars i personals. En el fons és difícil de qualificar amb un sol adjectiu el cinema de Wes Anderson. Comèdies, doncs si. Hi ha situacions còmiques però no són de rialla sonora sinó més bé de somriure simpàtic. Drames, doncs també. El ventall de personatges que ens dibuixa és una fauna de éssers humans amb profundes contradiccions, traumes i problemes. Aquest viatge a la localitat de Darjeeling és un exemple d’aquesta mena de comèdies agredolces on el seu director tan bé es mou.
Anderson explota de nou la dificultat de les relacions humanes en l’entorn familiar. En aquesta ocasió centre tot el seu interès en les figures dels tres germans i de retruc de la seva relació més que distant amb la seva mare. I no és la primera vagada que ho fa. Ja que els germans i la relació amb els seus pares era el centre de la acció de “The Royal Tenenbaums”. Tres germans que el temps i les experiències de la vida els han distanciat de manera aparentment definitiva. Però la seva estància a l’Índia els hi canviarà la vida. País exòtic, i místic com pocs captivarà les ànimes dels germans Whitman per fer realitat aquesta mena de recerca espiritual en que es converteix el seu viatge a Darjeeling. Juntament amb la presència dels germans Whitman, Anderson introdueix un parell de personatges no explícits però si implícits i que hi són molt presents al llarg del metratge. Un és el mitjà de transport que usen per desplaçar-se al llarg i ample del país, m’estic referint al tren. Els seus estrets passadissos, els seus minúsculs compartiments i sobretot la diversitat de personatges que l’habiten fan del tren un més dels protagonistes del film. I com a teló de fons a tots ells tenim un país tan enigmàtic com l’Índia. No ja per la seva amplitud geogràfica, ni tant sols per la seva enorme població sinó pel fet de ser un país on hi conviuen realitats culturals i religioses tant diverses que el fa especial. Tant que canviarà de forma radical les personalitats dels tres protagonistes.
Per reforçar aquesta mística Anderson utilitza com a fons musical en la banda sonora fragments de les músiques utilitzades pel que és considerat el gran director de la filmografia hindú, Satyajit Ray. Peces extretes de l’anomenada trilogia de la vida, de la qual en formaven part els films “Panther Panchali”, “Apajarito” i “Apus Sansar”. Autèntiques obres mestres que serveixen de radiografia magnífica d’una societat imbuïda d’una enorme espiritualitat que embargarà als protagonistes de Wes Anderson.
Per aquest darrer projecte Anderson ha tornat a comptar amb la col·laboració del seu grup d’amics, altre marca del seu cinema. El guió el signa el mateix Wes Anderson compartint mèrits amb Jason Schwartzaman que també interpreta a un dels germans Whitman, en concret l’escriptor, enamoradís i seductor Jack Whitman. Un Jason Schwartzman que va debutar com actor de la mà del mateix Anderson al film “Academia Rushmore” i que a “The Darjeeling Limited” ens demostra la seva maduresa com a intèrpret. Conformant el triumvirat de guionistes apareix un membre d’una de les sagues familiars de més pes i més respectades a la industria de Hollywood, en Roman Coppola. En aquesta ocasió Anderson no ha tingut el suport en la redacció del guió del seu íntim amic Owen Wilson. Però si que li ha ofert un dels tres papers protagonistes, concretament del ric, excèntric, maniàtic, i inductor del viatge per l’Índia Francis Whitman. I si Anderson, Schwartzman i Coppola formen el triumvirat de guionistes. El mateix Jason Shwartzman, Owen Wilson més l’oscaritzat Adrien Brody composen el d’actors protagonistes, en aquest cas el de l’insegur i cleptòman tercer germà Peter Whitman. Però la colla d’amics no es queda aquí, en un petit cameo no podia faltar l’actor fetitxe d’Anderson, en Bill Murray. I en el paper de la mare, una majestuosa Anjelica Huston que broda el seu paper en els pocs minuts que apareix en pantalla.
En definitiva, Wes Anderson us proposa una aventura deliciosa, màgica, espiritual, divertida i fresca. No dubteu ni un segon a comprar un bitllet ( no de la catastròfica xarxa de RENFE ) de tren per endinsar-vos en el imaginari univers. Si en pugeu, us asseguro que no tindreu ganes de baixar.
