Terror a la mar

Proposta interessant la que el director Hans Horn ens planteja en el seu darrer llargmetratge “A la deriva”, el títol original del qual és “Adfit”. Sis amics es reuneixen per celebrar l’aniversari d’uns d’elles en plena mar abord d’un gran iot. En plena travessia tots ells acaben llançant-se a l’aigua. El problema esclata quan s’adonen que no hi ha l’escala per pujar-hi. Aleshores comença una lluita contrarellotge per mirar de tornar a dalt el vaixell. I mentre dura la lluita per la supervivència, la tensió entre els sis components de l’aventura marina es fa cada cop més insuportable. Amb tràgic final inclòs.

És millor revelar gaire més del film, ja que és un film del tot auster. És a dir, sis personatges principals, un sol escenari, un iot i la immensitat de la mar. És l’home enfront l’adversitat. La tensió i el que fa del film interessant és veure com aquell grup de persones que han estat tant estúpides com per tirar-se a l’aigua des d’un iot sense tenir en compte com pujar després, poden resoldre aquest problema. També és interessant l’etern plantejament que s’ha fet en multitud de films i s’han escrit centenars de llibres al respecte, sobre l’instin de supervivència. En moments de crua adversitat l’home sempre tendeix a mostrar el pitjor d’ell mateix. I el film de Hans Horn n’és un bon exemple. Com una situació límit posa a prova la que sembla una amistat indestructible.

En aquest tipus de films no és gaire bo desvetllar res ni de la trama, ni dels personatges, ni per suposat del desenllaç. Per aquest motiu, solament animar a aquells que no tingueu res més a fer a la tornada de vacances. A anar al cinema a reflexionar sobre el plantejament de “A la deriva”. Ja que com assenyala el cartell promocional “Fins quan podràs resistir?”. O més enllà “Creus de el sentiment d’amistat és més fort que el teu instint de supervivència?”