Nou pedaços de vida

Es pot resumir la vida d’una persona en menys de 15 minuts. Feina arriscada, però si ets fill d’un dels grans escriptors del segle XX com Gabriel Garcia Márquez, la feina pot resultar una mica més senzilla. Doncs precisament això és el que aconsegueix Rodrigo Garcia en el seu últim film , Nou Vides (Nine Lives). 9 dones, 9 relats, 9 situacions, 9 dilemes, 9 decisions, en definitiva 9 vides. 9 vides en aparença inconnexes de 9 dones en aparença diferents. Però en el fons amb dos forts lligams, el primer i el més clar és que totes elles formen part del sexe femení. I per l’altre, que en un moment donat la vida els posa a prova a totes elles en 9 situacions en les quals han de decidir per on volen que la seva vida flueixi.

Rodrigo Garcia enllaça de manera magistral 9 curts sobre un pedaç de vida de 9 dones. Una mare que tem la pèrdua de l’amor de la seva filla pel fet d’estar ella a la presó. Una futura mare que veu trontollar tot el seu entorn per la trobada fortuïta d’ull vell amor del passat. Una filla amb un greu trauma del passat que ho vol resoldre enfrontant-se amb el que considera el gran culpable, el seu pare. Una dona insatisfeta amb la seva parella i la vida en comú que duen. Una filla adolescent que decideix sacrificar el seu futur per dedicar-se a cuidar del seu pare minusvàlid. La ex-dona d’un home sord a qui la seva actual dona acaba de suïcidar-se es presenta al seu funeral amb l’esperança de recuperar el que en un temps va ser seu. Una dona madura es replanteja el futur del seu matrimoni tenint una aventura amb el tutor de la seva filla. Una dona aterrida pel futur que l’espera degut a l’operació en la qual li han d’extirpar un pit. I finalment una mare i una filla que passen el dia al cementiri al costat de la tomba d’un familiar.

Nou moments de la vida de nou persones explicats de manera condensada, precisa, contundent, amb intensitat, amb un dur realisme. No es pot descriure més en tant poc temps. En a penes 15 minuts per relat Rodrigo Garcia ens dibuixa d’una forma magnífica la vida passada i present dels seus personatges, a més de deixar obert el seu futur més pròxim. Amb poques paraules, amb uns diàlegs potents, amb uns gestos clarificadors i unes mirades descriptives en té prou per donar-nos tota la informació que ens cal sobre la vida de les seves nou protagonistes. Aquest exercici de concentració s’aconsegueix amb un treball de guió excepcional.

Però també compte el treball indescriptible de les seves actius. Elpidia Carrillo, Robin Wright Penn, Lisa Gay Hamilton, Holly Hunter, Amanda Seyfried, Amy Brenneman, Syssy Spacek, Kathy Baker, Dakota Fanning i Glenn Close estan absolutament enormes dotant als seus personatges de la intensitat emocional que el paper requereix. Amb tot i per dotar encara de més força als seus relats, Rodrigo Garcia va rodar cada un dels episodis amb un sol pla-seqüència. És a dir, traslladar la màgia i l’espontaneïtat del teatre al cinema. Això fa que la part tècnica del film també sigui remarcable. Ja que el seu treball és impecable. Tot plegat fa que la suma d’un guió extraordinari, unes actrius meravelloses, i el treball tècnic per part del director pulcre i sense estridències, el resultat sigui una experiència cinematogràfica gratificant i deliciosa.