“Major Dundee” fou rodada el 1965 i ja des dels sues inicis la seva producció fou tota una aventura, tant per Peckinpah, com pels actors i sobretot pels seus productors. Retard en la data del rodatge, retalls en el pressupost inicial, disputes pels mètodes del director, i un llarg etcètera que acabà amb Peckinpah expulsat de la sala de muntatge, i un film finalitzat pel propi productor del film Jerry Bresler. Tot un desgavell que afectà i de quina manera al resultat final. Personatges que apareixien i desapareixen sense cap explicació, salts temporals, personatges poc definits, tot plegat per acabar sent un film confús. Han hagut de transcorre 40 anys per què com a mínim s’hagi posat una mica de sentit comú i s’hagi presentat una versió restaura que tot i que segur no era el film que Peckinpah havia pensat i somiat, s’acosta bastant a la seva idea original.“Major Dundee” ens narra l’epopeia d’un comandant de l’exèrcit de la Unió en plena Guerra de Secessió, al qual decideix prendre’s la justícia pel seu compte i perseguir al cabdill d’un grup de guerrers Apaches de nom Sierra Charriba. Al no tenir prou soldats per formar el seu destacament, haurà de recórrer a presoners de l’exèrcit rebel del Sud, a criminals, i antics esclaus enrolats ara com a soldats de la Unió. Amb aquesta munió heterogènia d’homes el Major Dundee comença el seu peregrinatge per terres pròximes a la frontera de Mèxic en la seva incansable persecució de Sierra Charriba. Els problemes i conflictes entre els homes del regiment del Major Dundee es faran cada cop més palesos. Però a mesura que avancen el seu objectiu, aquestes diputes internes desapareixen per centrar-se en el seu destí final que no és cap altre que acabar al els indis dirigits per Sierra Charriba.
El generós pressupost del que disposà Peckinpah a l’inici del projecte, i el fet que els productors volien aconseguir un altre èxit com el de la superproducció “Lawrence d’Aràbia”. Va fer que el director comptés amb un extraordinari elenc d’actors en el seu repartiment. Encapçalats per Charlton Heston en el paper del Major Dundee, Richard Harris com al Capità rebel Ben Tyreen, Jim Hutton com al tinent Graham, James Coburn en la pell de l’explorador d’un sol braç Samuel Potts. El paper femení fou a càrrec de Senta Berger. I juntament amb tots ells, Peckinpah tingué el suport en papers secundaris d’actors que es varen convertir en habituals dels seus films. Tal és el cas de Ben Johnson, L.Q. Jones i sobretot el de Warren Oates.
La versió restaurada ens aporta després de 40 anys una visió més completa i en tota la seva dimensió i esplendor del clàssic de Peckinpah. Després del sorprenent èxit aconseguit pel seu primer llargmetratge “Duelo en la alta sierra” i que li permeté ser recomanat i l’escollit per dirigir “Major Dundee”. Aquesta havia de ser el film que definitivament el podria consagrar i catapultar-lo al selecte món de Hollywood. Però el que va obtenir per contra, és guanyar-se l’etiqueta de director difícil, combatiu, capritxós que el perseguí fins el final dels seus dies. Una etiqueta que només li va suposar tot un seguit d’entrebancs per poder tirar endavant qualsevol projectes posterior. D’igual manera que els seus films estiguessin envoltats per la polèmica per les seves constants lluites amb els productors. Tot i això, “Major Dundee” és un excel·lent exemple del que serà el cinema marca Peckinpah. Un cinema que a nivell argumental girarà sobretot al voltant del tema de l’amistat traïda. És a dir, en gran part de la seva filmografia la base serà l’enfrontament entre els seus dos protagonistes. Personatges que en un passat no gaire llunyà van establir certa relació amistosa. Relació que deguda a circumstàcies i situacions de la vida a la que els personatges han d’afrontar, acabarà per trencar-se. Esdevenint una lluita de personalitats, a més de tenir en el més profund d’ella un sentiment de revenja per la ferida oberta. En el cas de “Major Dundee”, tenim les figures del propi Amos Dundee i el de Ben Tyreen. Tots dos d’origen comú, tos dos instruïts en la mateix acadèmia militar, tots dos membres de l’exèrcit de la Unió. Una vida paral·lela que es veurà truncada per la difícil decisió que haurà de prendre Dundee i que reportarà a Tyreen a la presó i de pas el seu canvi d’exèrcit en plena Guerra Civil. Però vet aquí que la vida els torna a reunir per posar-los a prova. Aquesta premissa s’anirà repetint en els seus següents projectes. De tal manera tenim en Pike i Dutch a “Grupo Salvaje”, Pat Garrett i Billy the Kid a “Pat Garrett & Billy the Kid”, o Mike Locken i George Hansen a “Los aristócratas del Crimen”. Juntament amb l’amitat traïda, conceptes como honor, paraula, valor, principis, ambició, obsessió i venjança, dibuixen el llibre d’estil de Peckinpah. 
Un altre element que fa del film una obra interessant, és un rerefons del que en aquells anys seixanta, data de la seva estrena, era la societat nordamericana. Dundee es veu obligat a conformar un destacament amb gent de molt diferent índole. Soldats de la Unió , amb un sergent d’origen mexicà, soldats rebels, soldats de raça negra de la Unió, lladres, predicadors, criminals reconvertits i rastrejadors indis. Un ventall prou representatiu del que era i és la societat americana, no ja del temps de la Guerra Civil, sinó de l’amèrica dels seixanta. Metàfora subliminal amb una escletxa per l’esperança, ja que en la batalla final tots lluiten com un sol exèrcit, com un sol grup oblidant la distància ideològica i cultural que els separen.
En síntesi, ens hem de congratular de la recuperació d’aquest gran clàssic. Un clàssic que va més enllà del gènere del western. Un clàssic del cine nordamericà, i una mostra irrefutable del gran talent d’aquell visionari que fou Sam Peckinpah.
No hay comentarios:
Publicar un comentario