L'aroma de l'obsessió

L’altre dia llegia que actualment alguns escriptors escriuen i estructuren les seves obres pensant en el fet que en un futur puguin ser adaptades a la gran pantalla. Sense cap mena de dubte que la literatura ha estat ja des dels inicis del cinema font d’inspiració de molts dels llargmetratges que s’han realitzat. I més encara quan una obra arriba a convertir-se en un best seller i en tot un fenomen literari. Casos recents com el del Codi da Vinci, o com el del Nom de la Rosa són exemples que poden corroborar aquesta afirmació. Així doncs, l’obra de Patrick Süskind “El Perfum” publicada el 1985 era carn de cinema des del mateix moment en que var arribar a vendre més de 12 milions d’exemplars i fos traduït a 42 idiomes. Per què doncs aquest retard de quasi vint anys, doncs per la simple raó que el seu autor em va trigar 16 anys a vendre els drets per la seva adaptació cinematogràfica. Des d’aquell mateix instant “El Perfum” ha estat un projecte que ha passat per multitud de mans, algunes de tant de prestigi com les del gran Stanley Kubrick. Finalment la responsabilitat de filmar l’obra de l’autor alemany ha recaigut en un compatriota seu, el director Tom Tykwer.

El títol original és “Das parfum, die geschichte eines mörders” traduït com “ El perfum, història d’una assassí”, ens narra la història del jove Jean-Baptiste Grenouille i la seva obsessió per aconseguir el perfum dels perfums, el perfum que reculli l’essència mateixa de l’amor. Ubicada en el temps de la França del segle XVIII pre-revolucionària, ja de molt petit en Jean-Baptiste descobreix que té un sorprenent do per reconèixer qualsevol tipus d’olor. En el seu afany per saber-ne més i més el dur a contactar amb un reputat perfumista, qui el començarà a instruir en l’art de creació dels perfums. Però la seva obsessió per a condensar en una sola fragància la bellesa, el porta a la ciutat de Grass on seguirà el seu aprenentatge per extreure dels éssers vius la seva olor corporal. Aquí serà on començarà la seva desenfrenada carrera patològica per satisfer el seu desig més profund. En aquest viatge no dubtarà a assassinar a tota jove que se li posi per davant, no abans d’haver-se apoderat del seu olor.

Un dels gran reptes al que s’enfronta un director en l’adaptació de qualsevol obra literària és plasmar en imatges l’imaginari original del text. I en aquest aspecte en Tom Tykwer se n’ensurt prou bé. Sense cap mena de dubte que la seva recreació dels carrers de la França del XVIII, és esplèndida. Carrers putrefactes, menjats per la brutícia i la pobresa. Escenari ideal per a situar el personatge d’un assassí en sèrie, carrers foscos, ambient lúgubre, on el perill i el terror es respira en cada cantonada. Un dels grans encerts del seu director és que defuig el morbo que pot suposar per l’espectador la visió sàdica dels assassinats que el protagonista comet. Centrant-se més en la seva malaltissa obsessió olfactiva, descrivint-nos l’evolució psicològica del protagonista. El fàcil hagués estat el mostrar la crueltat amb que l’assassí matava a les seves víctimes innocents. En canvi, per Tykwer és encara més cruel observar com la passió del protagonista per les olors el porta pel camí de la completa psicosi assassina. En aquest aspecte és interessant la reflexió que se’ns planteja. Ja que l’origen de l’extrema maldat del personatge creat per Süskind neix del seu desig per crear la cosa més bella del món, per poder d’aquesta manera ser reconegut i en el fons ser estimat.

Per a que el film resisteixi la inevitable comparació amb el llibre i surti indemne, el director ha hagut de treballar com un veritable artesà del perfum. És a dir, ha hagut de convinar tot un conjunt d'elements fent servir els millors ingredients dels que diposava per obtenir la fórmula final. D'entre aquests ingredients destacarem en primer terme a tot l'equip tècnic del departament de direcció artística i vestuari per la seva acurada recreació dels carrers de la França del XVIII. Esmentar en aquest aspecte que gran part de les escenes foren rodades pels carrers de Girona i Barcelona. Concretament una de les escenes culminants del film com és la de la magna orgia final fou rodada al poble espanyol de Barcelona, coreografiada per la Fura del Baus. Per altre part, un altre dels ingredients ha estat la figura dels encarregats de traslladar el text de Süskind al format cinematogràfic. En la difícil tasca d’escriure el guió apareixen l' Andrew Birkin que participà en l’adaptació d’un altre monumental best seller com el Nom de la Rosa, i en Bern Eichinger autor del guió de “El hundimiento”. La banda sonora creada per Reinhold Heil, Johnny Klimek i el mateix Tykwer serveix de perfecte embolcall per descriure l’atmosfera terrorífica i el turment del protagonista de la novel·la. Pel que fa el repartiment, Tykwer decideix amb encert donar el paper protagonista a un desconegut actor, Ben Whishaw que està creïble en el paper d’en Jean-Baptiste. I al ser una coproducció i el fet d’haver-la de rendibilitzar, dos dels papers secundaris recauen en dos actors de renom com Dustin Hoffman i Alan Rickman. Tot unit i barrejat en la seva dosi exacte aconsegueix un resultat final més que digne.

Acceptable adaptació d’una enorme novel·la. Una novel·la sobre el món de les fragàncies, i com d’un sentiment tant bonic com l’amor en pot sorgir un ésser amb unes motivacions tant horribles. Ja que l’únic que el Jean-Baptiste Grenouille desitjava per damunt de tot, per damunt de noves olors, per damunt d’aconseguir el perfum perfecte, per damunt de trobar la tretzena essència, per damunt del tot això el que més desitjava era ser estimat.