Viatge al.lucinant

En el món de la ciència-ficció hi ha un autor venerat, moltes de les obres del qual han estat adaptades al cinema. Philip K. Dick és un dels tòtems de la literatura de ciència-ficció del segle XX. La seva particular visió del futur i la seva personal imaginació que el va a dur a crear ambients, personatges i situacions al·lucinants, fan de les seves històries terreny abonat pel seu trasllat a la gran pantalla. Alguns del seus relats han esdevingut grans films del gènere. Només cal recordar Blade Runner, basada en la novel·la “¿ Somien els androides amb ovelles elèctriques?”, o Desafiament total basat en el relat “We Can remember it for you” i la més recent “Minority Report” basat en un relat curt del mateix títol. Ara s’ha estrenat l’última adaptació d’una obra de Philip K. Dick.

A Scanner Darkly fou escrita el 1977 i ha estat des dels seus inicis una de les novel·les més venudes del seu autor. El repte de portar-la al format cinematogràfic ha estat pel director Richard Linklater. Un repte que cal sumar-li al de rodar el film amb la tècnica de la rotoscòpia. Ho dit en altres paraules, rodar la pel·lícula amb actors de carn i ossos, per després en el procés de postproducció dibuixar amb ordinador sobre ells. Donant la sensació final d’estar veient un film d’animació quan en realitat no ho és.

A diferència de les més celebrades obres de Philip K. Dick, A Scanner Darkly no s’ambienta en un món futurista, sinó més aviat en un futur no gaire llunyà. Ens trobem al Comptat d’Orange, als Estats Units. El govern lluita contra el món de les drogues, entenent-la com si d’una guerra contra el terrorisme es tractés. L’objecte del govern és acabar la distribució i consum de la nova droga que està en voga entra la societat, l’anomenada substancia D. Una droga que acaba amb el cervell, destruint mica en mica la personalitat i imbuint a la persona que en consumeix en un món totalment imaginari, un món paral·lel fora de tota realitat que l’envolta. En aquesta guerra, el govern decideix infiltrar un dels seus agents en una cèl·lula que trafica amb aquest tipus de narcòtics. Bob Arctor haurà d’espiar als seus amics, però quans se li ordena que aprofundeixi en la seva recerca acaba immers en un món paranoic, on les dobles identitats i la percepció del que és real i del que no ho és es confonen de manera extrema.

Un element que fa de A Scanner Darkly un obra especial dins de la bibliografia del seu autor, és en el fet, que en gran mesura està basada en fets autobiogràfics del propi Philip K. Dick. En una època de la seva vida, Dick fou addicte a tot tipus de drogues al·lucinògenes i lisèrgiques. Una addicció que el portà a estar a les portes de la mort. Tant és així que el final de la novel·la, la dedica a tots aquells amics que van morir o van patir danys irreparables en viatges al·lucinògens. Tot i aquestes notes de caire autobiogràfic, també se’n desprèn altres elements característics de l’obra de Dick. Un món opressiu, un món que ataca a l’individu, un govern que intenta destruir la persona, privant-li de la seva llibertat individual. Un Estat controlador, un Gran Germà com el que profetitzar Orwell que pretén tenir sota tutela tots els aspectes de la societat. En aquest aspecte la tècnica de la rotoscòpia és ideal per traslladar aquest ambient de paranoia constant. La figura del personatge d’en Bob Arctor és la representació de la progressiva anulació de la individualitat a la que es veu sotmès. No només per l’efecte de la substancia D. Sinó també per la pressió amb la que ha de conviure pel fet d’estar vivint dues vides en un sòl cos. Mentre a comissaria es fa anomenar Fred i ha d’actuar i rendir comptes com a policia que és. Fora ha d’actuar com el que és, en Bob Arctor procurant fer bé la seva feina que no és cap altre que mirar de trair als seus companys. En aquest aspecte és revelador el detall del vestit que els agents en missió d’incògnit han de dur dins de les dependències policials, per evitar ser reconeguts, i que ningú conegui la seva veritable identitat. S’enfunden una mena de mono en el qual van apareixent diversos rostres, i que manipula el to de veu. Aquest efecte és una metàfora del que li acaba passant al protagonista, és a dir, al fer-se passar per tantes identitats diferents, acaba per perdre la seva pròpia.

L’arquitecte d’aquesta faula futurista és en Richard Linklater, autor que ja va utilitzar aquesta mateix efecte al film Waking Life. Un dels seus plantejaments inicials fou intentar traslladar de la manera més fidel possible tots i cada un dels elements que es trobem plasmats a la novel·la original. No ha estat una tasca senzilla, però el resultat és una film original i amb un gran transfons que obra la porta a tota mena de reflexions. Acompanyant la figura del director, aquest ha aconseguit envoltar-se de un elenc notable d’actors. De tal manera que el paper protagonista l’encarna un actor, que sembla abonat a films amb arguments futuristes i móns paral·lels, m’estic referint a Keanu Reeves. Al seu costat un histriònic Robert Downey Jr., un excessiu Woody Harrelson, i a més una recuperada Winona Ryder.
En definitiva A Scanner Darkly és un experiment fílmic molt apetitós. Més enllà de l’efecte rotoscòpic, el film és una nova mostra de l’inesgotable talent de Philip K. Dick per inventar històries on els seus protagonistes lluiten no solament contra un ens superior que l’oprimeix. Sinó també contra el seu altre jo, contra una altre realitat, contra un món, en aquest cas el de les drogues, que com va visionar , per haver-ho viscut en pròpies carns, és un món que pot arribar a destruir-te de forma terrible sinó se’n controlen les dosis.