Olimpia

A l’estiu l’oferta cinematogràfica no es que sigui molt suggerent. Per això no està de més passar una estona mirant les ofertes en DVD que hi ha actualment al mercat. De la multitud que hi ha, m’he fet amb una de molt interessant. M’estic referint al pack que ha sortit en el que s’inclouen les dues grans obres mestres de la que és possiblement una de les millors directores de la història del cinema. I probablement la millor directora de documentals i la que va marcar el camí, per la realització d’events amb grans masses de gent i d’events esportius.
La protagonista no és cap altre que la directora alemanya Leni Riefenstahl. Personatge polèmic, controvertit, i se’ns dubte marcat per la realització dels seus dos films documentals més famosos. Per un costat està “El Triomf de la voluntat”, obra realitzada el 1935 en la que es descriu el congrés del partit Nacionalsocialista (NSDAP) , els nazis, a la ciutat de Nuremberg. Tot un al·legat a la ideologia Nazi i per a més glòria del seu màxim exponent, Adolf Hitler. I per altre està la seva obra monumental sobre els jocs olímpics del 1936 disputats a Berlín. Olimpia és una obra de referència per a tots aquells que volen dedicar-se a la realització d’esdeveniments esportius. I veient el resultat final, està clar que moltes de les produccions esportives d’avui en dia encara beuen de la inspiració i talent de la Leni Riefenstahl.

Cal dir que si bé les olimpíades foren el 1936, Leni Riefenstahl va trigar quasi dos anys llargs a editar el film. Dos anys de revisió, selecció, edició i muntatge. Olimpia, es divideix en dues parts: La primera part rebre el títol de “Olympia - Fest der Völker” , La festa de les Nacions. Mentre que la segona part es titulà “Olympia - Fest der Schönheit”, O festival de la bellesa. El film és una descripció de les competicions esportives que es dugueren a terme durant les olimpíades, ressaltant el paper dels atletes més destacats en cada disciplina. La primera de les parts, està dedicada integrament a les competicions dutes a terme al recinte de l’estadi olímpic, és a dir, tot el conjunt de competicions d’atletisme. D’entre totes, destacar la que fa referència a la gran figura dels jocs de Berlín. Si hi ha un nom que va indissolublement associat als jocs de la capital alemanya, a part del d’Adolf Hitler, és el del corredor nord-americà Jesse Owens. No només per la seva gesta de guanyar 4 medalles d’or. Sinó pel simbolisme que representà una atleta de color erigit com a gran figura, i guanyant a la seu del règim nazi, racista de Hitler. Tirant per terra tota la ideologia de la supremacia de la raça ària. I aconseguint els seus èxits davant l’atenta i furiosa mirada del Fürer. Per altre banda la segona de les parts, està dedicada a la resta de disciplines esportives com la hípica, futbol, hoquei sobre herba, gimnàstica, les disciplines de vela, piragüisme, salts de trampolí i les proves del decatló entre d’altres.

Esmentar que ambdues parts s’inicien amb una mena de pròleg. En la primera de les parts, fa una sentit homenatge a l’origen dels jocs. Des de la capital grega Atenes , fa el recorregut de la flama olímpica fins a l’arribada a l’estadi Olímpic de Berlín. Aquest pròleg, és una exaltació de la figura humana. En ella apareixen homes fornits, dones esveltes, tots ells nus. És la puresa i bellesa de la natura de l’home en la seva màxima expressió. Atletes corrent, llançant el disc o la javelina, tots com la natura els va dur al món. Els detractors diran que és una clara declaració d’intencions de glorificar la raça ària, fent el joc i justificant una de les bases del nazisme. I és que la sospita, sobretot de la realització del Triomf de la voluntat, la va perseguir tota la seva vida. Però més enllà dels probables missatges ideològics, el film té moltes altre qualitats. Sobretot a nivell tècnic. És un prodigi de realització tècnica. I a l’igual que li succeí durant la gravació del congrés de Nuremberg. Leni Riefenstahl va disposar de tots els mitjans tècnics i humans per captar fins el mínim detall durant els transcurs dels jocs.
Magnífica és la seva utilització de la càmera lenta en proves com la de triple salt de longitud que li donen un caire espectacular en cada un dels salts dels participants. Aquesta utilització de la càmera lenta, ajuda a emfatitzar l’esforç enorme que els diferents atletes fan per intentar no ja superar al contrincant sinó superar-se a ells mateixos per aconseguir la millor marca. En aquest objectiu per captar l’esforç i l’èpica que forma part de l’esperit olímpic, se’ns dubte que la Leni Riefenstahl va posar les bases del cinema documental modern. Indicar que a part dels esportistes, l’ull de la càmera de la Leni també intentà enregistrar la reacció dels espectadors. Curiós es veure a un Hitler exultant amb les victòries dels esportistes alemanys. I Curiós també és no veure’l amb les victòries dels contraris, sobretot amb les de Jesse Owens.
I finalment i seguint amb les curiositats, al ser un film del 1936 el seu valor històric com a dibuix d’un moment i una època clau en la història de l’europa moderna és incalculable. Veure com a evolucionat l’esport en aquests 70 anys, té la seva relativa gràcia. Sobretot en la disciplina del salt d’alçada. I comprovar que certes disciplines estan reservades per una elit, com en cas de la prova del pentatló, on solament hi participen oficials dels diferents exèrcits dels països participants. I és que el pentatló hi figuraven proves com les curses de cavall, tir amb pistola, natació o curses camp a través.
I no voldria acabar la ressenya sense fer esment a un fet que pot passar desapercebut per la majoria de la gent que vegi el film, però que malauradament és molt revelador de l’època en que transcorren els fets i molt descriptiu dels esdeveniments que tres anys més tard varen esclatar. En primer lloc observar que no hi ha ni un esportista de la llavors Unió Soviètica.

I després veure com durant la desfilada de les diferents delegacions durant l’acte inaugural dels jocs, deixant de banda que pràcticament tots marxen com si d’un acte militar es tractés. Més enllà d’aquest fet, es revelador observar com diversos països, al passar per la recta presidencial, fan la salutació feixista alçant el braç. Juntament amb tot el públic present, països com Itàlia, Canada i fins i tot França mostren amb orgull la seva connivència amb les idees feixistes d’un règim que organitzà uns jocs per a més glòria del partit, i d’una ideologia que va dur al món sencer a la més gran de les destruccions de la que ha estat testimoni la raça humana.