Scorsese on Hitchcock

Molts han estat els directors de prestigi que en un moment o altre de la seva carrera han flirtejat amb el món de la publicitat. Fins i tot, hi ha directors que han fet el salt a la inversa, és a dir, que han aconseguit fer-se un petit espai en el panorama cinematogràfic provinents de l’univers publicitari. Aquest Nadal estem d’enhorabona, i és que els senyors de Freixenet han fet un pas endavant. Han deixat enrere les caduques i típiques bombolles nadalenques, i les forçades felicitacions en català de l’estrella de Hollywood de torn per posar-se en mans d’una estrella de debò. Un veritable geni, un mestre, un monstre tot i la seva curta estatura. Aquest Nadal Freixenet ha donat carta blanca a un dels grans de Hollywood perquè rodés el seu tradicional anunci. Després de moltes especulacions, finalment l’honor ha recaigut en la figura de Martin Scorsese. Del que dubto és si Martin Scorsese que tindrà l’honor d’haver rodat l’anunci de Freixenet o a l‘inrevés, que sigui Freixenet qui ha tingut l’honor que Martin Scorsese hagi acceptat dirigir l’anunci. Es miri per on es miri, el fet és que Scorsese s’ha proposat penetrar a les cases catalanes i espanyoles a través de la petita pantalla. I personalment crec que el resultat és una petita joia. Més enllà del fet que és una nova mostra de l’inesgotable i increïble talent de Scorsese, és que amb encert o no, ha optat per fer un sentit homenatge a un altre enorme talent i geni amb lletres majúscules del setè art, Sir Alfred Hitchcock.

Amb l’excusa d’haver trobat conservada tres pàgines i mitja de sembla ser un guió incomplert de Hitchcock. Scorsese decideix rodar-ho de la mateixa manera com ho hagués fet el mateix mestre britànic. El resultat final, doncs una autèntica meravella i pels que som enamorats del cine de Hitchcock una delícia pels cinc sentits. A més de proposar un joc a l’espectador per esbrinar les referències a la filmografia de Hitchcock que es troben al llarg de l’anunci. Per aquesta raó, proposo a tots aquells que passin per aquest blog que s’aturin ni que sigui els 9 minuts que dura l’obra de Scorsese per endevinar quins són els films que s’amaguen rere l’etiqueta de Freixenet, la mirada de Scorsese, i la figura de Hitchcock.

A continuació faig la meva proposta, estic obert a tot de suggeriments i rectificacions. A veure si entre tots traiem l’entrellat de “La clau reserva”.

Títols de crèdit : Con la Muerte en los Talones
La música : Tota és la partitura de Con la muerte en los talones. Només un incís al final amb els acords de l'escena del petó de Vertigo.
L’escenari i l’orquestra : El hombre que sabía demasiado, versió del 1956
Quan la càmera s’allunya del violinista : Innocència i joventut ( tot i que en aquella ocasió és el bateria )
L’escala puja el protagonista : Les escales del campanar de Vertigo
La llotja : El hombre que sabía demasiado, versió del 1956
La noia protagonista : És l’Eva Marie Saint de Con la muerte en los Talones
El dolent : Té la pinta de ser en James Mason de Con la muerte en los talones, tot i que també podria ser l’altre dolent del film encarnat per Martin Landau.
El mocador que dur el protagonista : Les inicials són R O T . Roger O. Thornhill, el personatge interpretat per Cary Grant a Con la muerte en los Talones.
El director d’orquestra : Podria ser el mateix Bernard Herrmann que també va interpretar el director a El Hombre que sabia demasiado. Tot i que Herrmann duia ulleres.
Escena quan trenca la bombeta : Podria ser de Encadenados.
L’intent d’assassinat : De la Soga
Quan el protagonista intenta salvar-lo : Vertigo
L’assassí penjat de la llotja i quan cau : Sabotaje del 1942 quan està penjat i cau de l’estàtua de la Llibertat.
L’home vell de les ulleres de l’altre llotja : És la representació del personatge interpretat per Leo G. Carroll a Con la muerte en los talones.
El fotògraf : Con la muerte en los talones.
El Flash de color vermell : Pot ser una referència a Marnie.
L’ampolla de Freixenet : Un homenatge a les ampolles de Encadenados.
El petó final : Con la muerte en los Talones.
L’escena final quan Scorsese comenta l’experiència : Primer tenim una clara referència a la Ventana Indiscreta. I després, no podien faltar els aspectants ocells de Los Pájaros.

Per si voleu participar aquí teniu l’anunci. Veieu-lo i gaudiu :